26-04-09: FINISHER AL TRIATLÓ D'ELX

El viatge per fer la cursa va començar el divendres: a primera hora vam deixar el Martí amb els avis i vam començar el viatge. Després de més de 5 hores de cotxe vam arribar a Alcoi, on aquests dies celebraven la festa dels Moros i Cristians i vam aprofitar per dinar-hi.

Dissabte ens aixequem aviat i cap a Elx, per anar a veure la zona on es celebrarà la cursa i fem el circuit de la bici en cotxe. Aprofitem el dia per fer turisme i començar a preparar la cursa.

Crònica de la cursa:
M’aixeco al matí força aviat (les 4.30!!), no podia dormir, estava nerviós. A les 6.00 faig un bon esmorzar (com diu el mister): torrades amb melmelada, pernil dolç, formatge i suc. Arribem a boxes a les 7.15, ja comença a haver-hi ambient, cap problema a l’entrada a boxes. Trobo els companys, l’Albert i el Jordi, i ens fem la foto de rigor, ells semblen més tranquils (experiència!!).

Natació (1,9 km)
La part que més m’agrada, potser perquè és la que millor em va. Sortim més de 500 de cop, el primer tram força llarg on el grup es va estirant. En les boies han posat uns globus i ajuda força a orientar-se. La primera volta rebo més d’una trompada i també en dono bastantes. Al sortir de l’aigua miro el rellotge i un temps correcte de 16 minuts. La segona la faig al meu ritme i sense tanta gent. El fet de sortir de l’aigua em trenca força el ritme.

Ciclisme (94 km)
A la transició no tinc cap problema, però a la primera pujada tinc problemes amb el canvi, no paren de saltar els pinyons. Això es va repetint en el tram d’enllaç (9km), finalment paro i ho ajusto. Un cop entrem en el bucle on fem 3 voltes (25km cadascuna) em trobo força bé. A la part de l’aeroport hi feia força vent i en un altre tram paral•lel a les vies del tren també. En l’avituallament de la primera volta torno a parar per apretar el portabidons de darrera el seient, s’havia afluixat. En la segona volta agradable sorpresa, he vist la Núria i m’anima (quina il•lusió!!!). Vaig fent, intentant controlar-me pel que queda després. He de fer dues parades més, en una salta la cadena i en l’altre per fer un riu.

Carrera (21 km)
La transició sense cap problema i agafo la gorra, el sol apreta de valent i fa vent. Començo la primera volta de les quatre que tenim de fer (5,1 per volta). Només sortir de boxes un tram pla de 200m, una pujada de 250m i 75 graons, al arribar a dalt et donen la goma, i seguim pujant 500m. Després un tram de baixada i rodegem els boxes (km 3), on fem un tram del passeig (1 km d’anada i un de tornada). Un circuit dur, com deia l’organització “muy duro”.
Vaig anar fent al meu ritme, però quan vaig acabar per segona vegada les escales n’estava força tip i anava pensant encara falten dues més... La Núria va posar-se en el tram de boxes, per on passàvem tres vegades i m’anava animant. La tercera volta força dura i la quarta duríssima. En tota la cursa a peu anava mirant el pulsòmetre i només en les escales i rampes passava de 160. Vaig agafar un ritme per acabar la cursa, que era el principal objectiu.

A l’arribada vaig emocionar-me molt, portava més de 6 hores sense parar. Una abraçada amb la Núria i a recuperar forces que encara queden 5 hores de cotxe.
L’organització molt bé, avituallaments complets i molta gent col•laborant. Força públic animant, en el tram de bici en varies rotondes i en el tram de peu en diferents punts.

Donar les gràcies a la meva princesa, Núria, per la paciència en acompanyar-me i les fotos. Als avis i iaies per quedar-se el Martí. Als companys del club pels consells i ànims dels presents.